El Trencanous entre bambalines

entrebambolines

 
Darrera el teló tambè aprenem!!!!
La sensació de nerviosisme intenta disfressar tot el que en realitat es viu rere el teló, just abans de començar i també durant la representació.
Shhh, es demana silenci continuament, cadascú reacciona diferent, expressant unes emocions que només prenen vida en aquell moment i en aquell lloc tan especial.
La nit del 23 de desembre durant l'actuació, la màgia de viure el moment present va tornar a aparèixer.
Concentració i moviments d'escalfament de les alumnes més grans.
Preguntes i més preguntes, respostes amb un shhhh silenci, parleu més fluixet si us plau...moviments ràpids de mans, peus, genolls, músculs d'un impuls nerviós curiós i feliç alhora.
Els canvis de vestuari, els temuts canvis de vestuari per a tots els artistes aviat es fan presents.
Àrabs que es transformen en neus, neus en flors, nenes que es transformen en petites volves de neu i aquestes volves en ballarins xinesos.
És divertit, oi? màgia potser?
A prop de l'escenari aquell dia, elles, les protagonistes vàren crèixer una mica més. Van ésser conscients i responsables del moviment, dels seus vestits, dels seus llocs, dels seus passos, i ho vàren mostrar amb ganes, amb energia, amb convenciment.
La dansa un cop més és la punta d' iceberg de tot l'aprenentage que l'acompanya.
El Trencanous va tenir una durada d'una hora i escaig. L'aprenentage en torn d'aquesta obra, restarà per sempre amb elles.
Enhorabona a tots els participants.
Mercè Freixas Viñas.

Converses amb una alumna

 blog
-Fixa’t quants n’hi ha!... 
Molts i molts, tants... i tants....No els puc comptar.
Diuen que són desitjos per complir,diuen que tenen nom.
-A mi em sembla que es mouen, però per què brillen tant?.
Formen part de l’univers,pertanyen al decorat de les vides.
-Ens vigilen o ens acompanyen? Per què brillen tant?
Ho han presenciat tot des de fa milers de milions d´anys.Sempre han estat presents,sempre han brillat. I jo no sé el perquè.Estimada,seu i escolta el que ara et diré:
Saps per què crec que brillen?... Perquè estan i són alegres, perquè celebren,perquè brinden com ho fem els grans i esquitxen polssim de purpurina i taquen tot el cel de nit.
- I per què brillen? Què celebren?
Doncs els petits moments,els que ens rellisquen entre les mans i,sense adonar-nos, no els deixem existir.Celebren la joia de viure,el bon humor, la voluntat,la recompensa que sents en estimarla senzilla màgia de cada dia.
- I nosaltres, per què celebrem tan poques coses?
Perquè no hi veiem,no hi sentim del tot bé.No assaborim les olors ni els colors que la vida ens mostra.Anem tan de pressa que a vegades ens trepitgem els uns als altresi ens fem mal i, el que és pitjor,ni ens aturem a demanar perdó.
Però sempre tindrem la capacitat de reaccionar com a homes lliures cap a un futur més harmoniós, respectuós i serè.Vosaltres sereu els protagonistes a partir d’ara.
Brilleu!! estimada, brilleu!
Què et sembla si aquest Nadal brindem? Sobretot amb alegria, amb convenciment, amb agraïment,que ens brillin els ulls,que tothom  ho noti.Brindem on un estel ens pugui veure. Segur que somriurà i així seguirà lluint per sempre més al firmament.
Celebrem amb joia el nostre Nadal!
Mercè Freixas Viñas
Nadal 2014

Estudi de Dansa Sinera

Enllaços

  • ico4
  • Apdc

Connecta

  •           facebook 48x48
  •           twitter 48x48
  •           instagram 48x48